Historia de CocentainaMeteo (2).

2. La meua primera estació meteorològica.

Passaren els anys, la tecnologia avançava i els preus dels instruments meteorològics baixaven. Sempre me’ls mirava als bazars i les rellotgeries de la contornà. Tenien des dels d’agulla analògics de tota la vida fins a unes virgueries digitals que feien les dents llargues.

Jo de moment vaig instal·lar junt amb els equips de ràdio a casa un termòmetre digital de cotxe amb una sonda de temperatura cablejada fins a la finestra. El pressupost no donava per mes.

Un instrument interessant que vaig construir per aquella època va ser un sensor de camp elèctric que instal·lat a la finestra em permetia detectar que s’apropava una tempesta avisant-me de manera visual i acústica dels canvis elèctrics a l’ambient.

Amb el boom d’Internet apareix la possibilitat de veure mapes de previsió, models meteorològics, fotografies del Meteosat, imatges de radar… Tot un luxe per a fer seguiments de situacions interessants.

Els xats IRC-Hispano permeten tindre les primeres converses a temps real seguint situacions meteorològiques.

Em vicie als fòrums de meteo que apareixen a Internet. M’enganxe al fòrum de Meteored i després al d’Ontimet, que al ser d’un àmbit més local permet fer el seguiment de les situacions amb millors condicions. És una època en la qual conec virtualment a molta gent que està tan boja o mes que jo. Unes persones entusiastes i increïbles.

A gener de l’any 2003 em regalen per a reis una Oregon Scientific BAR938HG. Una estació meteorològica senzilla amb un sensor sense fils de temperatura i humitat exterior. Unes barres mostren en pantalla la tendència baromètrica de les últimes hores i té unes icones per mostrar-te una previsió de l’oratge que et calcula l’estació. També inclou un rellotge radio controlat amb l’estació de senyals horàries DFC77 d’Alemanya.

Oregon Scientific BAR938HG

Altra vegada torne a estar com un xiquet. M’imprimisc unes taules que, diàriament  quan sonava l’alarma de l’Oregon, anava reomplint amb les dades actuals i les màximes i mínimes diàries.

A poc a poc m’adone que el que vull no es anar omplint llistes i llistes infinites amb dades meteorològiques. El que vull és tindre eixes dades disponibles online.

Historia de CocentainaMeteo (1).

1. L’afició per la meteorologia.

A aquesta sèrie d’articles vos vuic contar al bloc com va nàixer el projecte CocentainaMeteo. Un projecte que arranca amb una base d’il·lusió que ve d’anys enrere. Una passió a la que m’hagués agradat dedicar-li molt més temps del que finalment li he estat dedicant tots aquests darrers anys. Si teniu una passió, no deixeu passar el temps, comenceu a gaudir-la des de ja! No us penedireu.

Aquesta història comença quan era un nen i em varen regalar per a reis un termòmetre de màxima i mínima. Abans d’anar al cole ja prenia les dades de la temperatura mínima d’aquella nit i l’anotava a una llibreta.

 

termòmetre màxima i mínima

Encara he pogut trobar una foto del mateixet termòmetre que jo tenia de menut gràcies a museovirtualiespedroespinosa.blogspot.com.es . És curiós veure com li han fet reparacions amb adhesiu similars a les que vaig fer jo en trencar-se els suports de plàstic que subjectaven el tub de vidre.

Passaren els anys, ja m’havia cansat de la tediosa rutina d’anotar les temperatures i el termòmetre va anar degradat-se de la part plàstica que subjectava el vidre amb el mercuri fins a quedar inservible.

Encara que ja no tenia cap instrument, l’afició per observar els fenòmens meteorològics permaneixia. Tots els anys tocava gaudir amb els temporals de Gregal a la tardor, la tan esperada nevadeta al poble que la norma no escrita deia que ens tocava una vegada a l’any, els temporals de vent de Mestral i per damunt de tot la meua debilitat: les tempestes, quan més fortes i més llamps millor!

Quantes nits he passat, fins que el meu cos ha aguantat despert, amb la meua ràdio multibanda Philips D2615 sintonitzant la freqüència més baixeta a l’ona llarga per sota dels 150KHz per a escoltar les interferències de les tempestes a més de 500km. Era la meua debilitat…

I si la tempesta estava prop escoltava l’interferencia del llamp a la ràdio al mateix temps que veia per la finestra la resplendor del llamp. Després esperava a veure si se sentia el tro del llamp mentre contava mentalment els segons per calcular la distància.

Quan els primers amics de la colla es tragueren el carnet de conduir ja féiem les primeres caça-tempestes equipats amb l’emissora de 27MHz de banda ciutadana, el walky de V/UHF, i el receptor escàner rodant canals de memòria molt interessants.

Quantes eixidetes hem fet per pistes forestals a veure a quina altura estava la cota de neu, conduint per carreteres comarcals i pistes a veure com baixaven els rius i comprovar el mal que estava fent el temporal de pluges, o a veure com els bombers retiraven elements perillosos en temporals de vent…

Els dies de ponentà del estiu ens féiem el cafenet després de dinar amb el cotxe a punt esperant que el vehicle forestal 333 del parc de bombers de Cocentaina passara junt amb la brigada forestal per la travessia de la carretera nacional de Cocentaina per a anar a comprovar on s’havia pegat foc aquell dia. No se’n perdíem ni una.