Historia de CocentainaMeteo (1).

1. L’afició per la meteorologia.

A aquesta sèrie d’articles vos vuic contar al bloc com va nàixer el projecte CocentainaMeteo. Un projecte que arranca amb una base d’il·lusió que ve d’anys enrere. Una passió a la que m’hagués agradat dedicar-li molt més temps del que finalment li he estat dedicant tots aquests darrers anys. Si teniu una passió, no deixeu passar el temps, comenceu a gaudir-la des de ja! No us penedireu.

Aquesta història comença quan era un nen i em varen regalar per a reis un termòmetre de màxima i mínima. Abans d’anar al cole ja prenia les dades de la temperatura mínima d’aquella nit i l’anotava a una llibreta.

 

termòmetre màxima i mínima

Encara he pogut trobar una foto del mateixet termòmetre que jo tenia de menut gràcies a museovirtualiespedroespinosa.blogspot.com.es . És curiós veure com li han fet reparacions amb adhesiu similars a les que vaig fer jo en trencar-se els suports de plàstic que subjectaven el tub de vidre.

Passaren els anys, ja m’havia cansat de la tediosa rutina d’anotar les temperatures i el termòmetre va anar degradat-se de la part plàstica que subjectava el vidre amb el mercuri fins a quedar inservible.

Encara que ja no tenia cap instrument, l’afició per observar els fenòmens meteorològics permaneixia. Tots els anys tocava gaudir amb els temporals de Gregal a la tardor, la tan esperada nevadeta al poble que la norma no escrita deia que ens tocava una vegada a l’any, els temporals de vent de Mestral i per damunt de tot la meua debilitat: les tempestes, quan més fortes i més llamps millor!

Quantes nits he passat, fins que el meu cos ha aguantat despert, amb la meua ràdio multibanda Philips D2615 sintonitzant la freqüència més baixeta a l’ona llarga per sota dels 150KHz per a escoltar les interferències de les tempestes a més de 500km. Era la meua debilitat…

I si la tempesta estava prop escoltava l’interferencia del llamp a la ràdio al mateix temps que veia per la finestra la resplendor del llamp. Després esperava a veure si se sentia el tro del llamp mentre contava mentalment els segons per calcular la distància.

Quan els primers amics de la colla es tragueren el carnet de conduir ja féiem les primeres caça-tempestes equipats amb l’emissora de 27MHz de banda ciutadana, el walky de V/UHF, i el receptor escàner rodant canals de memòria molt interessants.

Quantes eixidetes hem fet per pistes forestals a veure a quina altura estava la cota de neu, conduint per carreteres comarcals i pistes a veure com baixaven els rius i comprovar el mal que estava fent el temporal de pluges, o a veure com els bombers retiraven elements perillosos en temporals de vent…

Els dies de ponentà del estiu ens féiem el cafenet després de dinar amb el cotxe a punt esperant que el vehicle forestal 333 del parc de bombers de Cocentaina passara junt amb la brigada forestal per la travessia de la carretera nacional de Cocentaina per a anar a comprovar on s’havia pegat foc aquell dia. No se’n perdíem ni una.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s